La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

la fèrria disciplina del convent i la de les vostres
dolences interiors.
–Ja us he dit que és una debilitat passatgera.
Preneu el cofret i aneu-vos-en... Quant a mi...
Ell s’atansà al taulell i lentament va allargar la
mà cap a la caixa. Pressentí que a l’altra banda ja
no hi havia ningú, i va regirar la profunda quietud
del refectori admirant encara la determinació de
Coràlia de Castellví. L’evidència que les peces encaixaven
amb una lògica amarga i necessària, el
corprenia. Conscient que l’amor per Blanquina no
consentia el desànim, prengué la bossa de pell i
l’abraçà contra el pit.
Tot d’una, penetrà una tímida escletxa de llum, i
amb ella uns quants contorns retallats pel balanceig
d’una la llàntia. Ocorregué tan de pressa que
l’agafà d’improvís. Es precipità cap a la reixa per
a tancar les pesades fulles de fusta. Per sort, Coràlia
de Castellví no les havia obertes de bat a bat, i
amb no poc esforç, va agafar la de la dreta. La de