La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

estret i ningú no et veurà si t’arrambes al mur de
l’església; una volta a l’altra banda, vés on et rote,
que no t’he de llepar més el cul.
Ni es va molestar a donar-li les gràcies. Com un
costaler, desfilà cap on l’havia guiat. El va veure
creuar Sant Vicent, tremolós i feble, i baixar en
acabant pel mig del carrer cap a la Plaça del Mercat
amb la seua lúgubre parella.
Dos mesos més tard, s’havia situat prop d’on
l’havia vist per última volta, a la cantonada del
carrer del Trenc. Des d’allà albirava l’espai de la
plaça gràcies a les alimares dels guardes de les
obres de la Llotja Nova, que tenyien de foc els
murs de l’església de Sant Joan i del convent de
les Magdalenes. Havia de fer el cor fort i anar a
la cova de Fitora malgrat que l’encontre amb Montessor
resultaria inevitable. S’esborronava en recordar
el dia que el seu amic, de passada, li havia
confessat que si a algú estava agraït en aquesta
vida era al vell venerable que li havia donat ai­