La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

veure que el rei En Jaume iniciava l’aproximació a
la dama i que ella concedia al monarca –sense
cap explicació, cap disculpa– allò que a ell li havia
negat.
–¿La història es repetí en vós?
–Amb una diferència: si bé el meu tresavi hagué
de deixar el camp lliure al Conqueridor –que era,
diuen les cròniques, alt i ros, d’ulls verds, membres
complits i parla encisadora–, la meua retirada fou
una decisió meua i sols meua presa en saber que
el rei Alfons pretenia Donna Alessia.
–Entre les lleis d’amor no s’hauria d’incloure cedir
a les imposicions de l’honor malentés.
–És a força de treballs i desconsols que es mantenen
aqueixes lleis. No conec cap credo que no
requerisca privacions –afirmà l’avi duent-li involuntàriament
a la memòria les virtuts enyorades de
Coràlia.
Havia ocorregut, contà l’avi, el mes d’abril de
1422, menys d’un any abans que s’encetaren les