La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–No toleraré, m’oïu, que una estupidesa de taperots
malbarate els meus interessos –els reconvingué
Don Rodrigo–. Hi anireu tots dos. I alerta...
Aquelles frases acabaren d’afrontar-lo.
–L’avi mai no s’hi havia estat fins tan tard. Si es
troba malalt, no teniu dret a privar-me d’assistir-lo
o de portar-lo a València. Que s’hi quede Pere, a
qui molesten aquestes trastorns. M’emporte Renoc;
una setmana, deu dies a tot estirar, i tornarem.
L’al·ludit volgué estrenar un càrrec que encara
no li havien atorgat.
–Si de passar guals o sentines es tracta, no hi
convé anar amb presses. Ara sol haver-hi aigua i
fang allà baix.
–Deu dies: si l’avi no es pot moure, m’envies els
diners.
–Així es farà –va dir agraint a contracor una
concessió que de dret li pertocava.
Embolicaren una muda de roba, abrics, sengles
capes amb pega per a la pluja, i ompliren amb