La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Sí. Jo diria que al iaio també li interessa la nostra
serventa... Era ben emprenyat: retreia a Cecília
una mena d’incompliment que no he pogut concretar,
i, de retop, a la meua família. Quan me n’anava
m’ha dit una frase misteriosa: “Els Valldaura,
com us dieu ara, no podreu negar altra volta la
penyora de l’alliberament”.
–¿A què es deu referir?
–Considera l’apostasia del meu pare molt més
que una simple deserció... Sort que he esbrinat
què vol Fahim... I t’he de donar les gràcies, perquè
d’alguna manera contribuïres a la seua recerca.
–¿Jo?
–El dia que desbaratàrem la processó de Corpus.
La criada deu tenir en el seu poder la penyora
que mencionava el nassí.
–¿I què és, a veure?