La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Hi ha un detall, Blanquina. Vós confesseu que
vàreu entrar ací i a la casa de Martí Joan de Galba
sense que us inspirara el desig d’apropiarvos
el llibre... Tanmateix, allò ben cert és que el llibre
desaparegué.
Sospirà tan lleument, que ni Corella ni Roderic
se’n van adonar.
–Ja sé que tot m’incrimina. Però ocorregué un
succés imprevist, i és que algú del meu entorn –la
meua criada Cecília– se m’anticipà i no en sé els
motius, perquè des d’aleshores no l’he tornada a
veure. Ara és també al convent de la Trinitat.
–¿També?
–El meu germà i Lluís Roís –us estalviaré la història,
no era gens edificant– la van veure dins del
convent de les Magdalenes. Malferida i tot, s’aferrava
a un cofre que vós reconeixeríeu a primer
colp de vista. Evidentment, no van poder parlar
amb ella: sols us diré que la seua penosa aparició
els va servir per a escapar de l’oficial del Justícia