La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

Fitora intentà arrossegar la càrrega fins a un
marge que li facilitara posar-se-la al muscle; l’estirava
de valent, però res: el cos es desplaçà sobre
la terra amb un soroll estrany.
–És una caixa de fusta; se m’estava encastant a
l’espina.
Va recordar l’objecte que la dona portava. En tocar-lo
amb la punta de l’atiador, l’amic l’havia
apartat: era un cofret adornat amb plaques blanques,
possiblement d’ivori, com els que s’usaven
per a guardar llibres d’hores. Fitora resseguí les
juntes desordenadament buscant el pany o les
frontisses; decebut, no per això renuncià a acaparar
la troballa.
–Ja l’obriré quan tinga temps.
Eren als límits de l’hort de les Moreres. Davant
seu s’albirava la selva urbana del Vall Cobert, els
hostals i tavernes encara poblats a pesar de les altes
hores de la matinada.