La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–“Llavors aparegué un altre cavall, de color
roig. Al seu genet, li van donar poder d’arrancar
la pau de la terra i fer que els homes es mataren
els uns als altres. I li donaren una espasa
enorme.” ¿A què espereu, redeuma? ¿A tenir-los
davant per a penedir-vos?
El Capellà Major va manar a un escamot d’angelets
temorencs que se l’emportaren. Frisanya s’agenollà
amb els braços en creu d’esquena a l’Arquebisbe.
–¡És Ell! ¡És Ell qui ha obert els segells! ¡Les plagues
s’abocaran sobre la terra!... Feu per vosaltres,
que a mi no em passarà res: vaig de blanc i
tinc al front una creu, la marca dels justos segons
l’Escriptura.
I s’havia retirat els quatre pèls de la perruca
blanca que ocultaven, a la templa esquerra, una
ínfima cicatriu, possiblement cobrada de petit fent
harca prop de la Moreria.