La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

Va acabar d’aixecar-se. Molt prop, una figura
plegava la immundícia; Renoc li impedia observarla,
i quan s’apartà, només la va veure desaparéixer.
Demanà diners al criat per gratificar l’apòzema
miraculosa.
–No cal que li aneu darrere, que no acceptarà
res. La tinc ben ensenyada, aquesta perra; els seus
guanys són meus per via de matrimoni –va fer Rodonya
parant-li la mà.
La rapinya li va refredar l’agraïment, però així i
tot li donà un grapadet de monedes que pagaven
amb escreix els serveis. Catalí no apartà la manassa.
–Això cobreix el sopar, beuratge i llit, no unes
altres despeses –li va dir, adreçant-se després a
Renoc–. Cardar de franc fa temps que no s’estila
en aquesta posada, encara que algú ho vulga fer
passar per dret de cuixa.