Projecte Educatiu de Centre - IES Tavernes Blanques - Generalitat ...

P.N.L.
PLA DE NORMALITZACIÓ
LINGÜÍSTICA
A. Objectius:
Des de Normalització Lingüística del Valencià de l’IES Tavernes Blanques
demanaríem, per a assolir els objectius mínims d’aquest
servei, una major implicació i voluntat per part de la Conselleria i del personal
que la dirigeix. Són molts els dèficits i mancances, quan no els entrebancs, en
el redreçament de la nostra llengua. Potenciar una llengua en perill, com la
nostra, és quelcom més que fer-se una foto ensenyant la llengua bucal, crear
una realitat virtual aliena a la realitat i emprar-la com arma llancívola, contra la
Universitat i tots aquells que s’oposen al pseodo-debat lingüístic, creat i atiat
per ells mateixos.
Normalitzar la llengua pròpia, implica que no hi és normalitzada, i que hauria
de ser una prioritat de govern, invertint els recursos necessaris en el seu
redreçament, legislant una normativa afavoridora en què, per exemple, als
funcionaris de la Generalitat, i en particular als d’Ensenyament s’exigira la
capacitació per a atendre la ciutadania en la seua llengua, i d’adscriure places
de professors en valencià, com ocorre en els altres territoris amb llengua pròpia
i oficial de l’Estat espanyol, etc.
En poques paraules, a més a més d’ensenyar-la a l’escola, hem d’afavorir el
seu ús social i prestigiar-la, l’hem de parlar, estimar, defensar, potenciar, ... tot
el contrari del que es fa. Els polítics i els mitjans de comunicació, si més no els
públics, que ells dirigeixen i controlen, haurien de fer un esforç i donar exemple,
aprendre-la, parlar-la, creure-se-la, treure-la de l’estèril debat polític i superar
la marginalitat en què l’han situada.
El Pla de Normalització Lingüística de Centre (PNL) té els següents objectius:
a) Contribuir a fer que el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana,
també anomenat català en la resta dels territoris del mateix sistema lingüístic
(antiga Corona d’Aragó: Andorra, Catalunya, Balears, Franja oriental d’Aragó,
Catalunya Nord, L’Alguer a Sardenya i el Carxe a Múrcia.), siga emprat en tots
els àmbits d’ús -tant orals com escrits- de la vida social del Centre, és a dir, tant
en la transmissió docent com en les relacions de tota mena que es produeixen
en el Centre i en el seu entorn.
b) Crear en el Centre un entorn on el valencià tinga un ús plenament normal, de
manera que compense les mancances i limitacions que el valencià pateix avui
en dia en la nostra societat.
c) Facilitar l’aprenentatge d’una llengua -en aquest cas, el valencià- que
necessita contextos reals d’aplicació, i en la mesura que la societat no sempre
els ofereix, l’escola els ha de proporcionar i potenciar. Si l’ús de la llengua
queda reduït a l’aula, i més encara, a la classe de valencià, l’aprenentatge que
se’n fa és insuficient.
d) Ajudar a vertebrar i cohesionar una comunitat bilingüe que pateix un greu
problema de diglòssia.
e) Implicar tota la comunitat educativa en l’esforç de recuperació del valencià.
f) Implicar les famílies i la població en la tasca de recuperació del valencià (en
aquest sentit el centre pot funcionar i funciona com un element poderós de