Projecte Educatiu de Centre - IES Tavernes Blanques - Generalitat ...

D’una altra banda, l’Student’s Activity Multirom ofereix activitats interactives de gramàtica i vocabulari, listenings
addicionals amb exercicis de comprensió oral Workbook, perquè els/les alumnes amb majors dificultats
d’aprenentatge puguin reforçar els seus coneixements a casa i els més avançats els ampliïn.
Les seccions de Grammar, Vocabulary, Exam Practice, Exam Preparation i Check Your Progress han estat
dissenyades comptant amb els quatre àmpits de diversitat anteriorment citats i tractant aquesta diversitat d’una
forma esgraonada però alhora ascendent.
Quant a la comprensió de missatges orals i escrits, al Batxillerat els/les alumnes han de ser capaços de
comprendre la informació transmesa pel seu interlocutor/a, independentment de l’accent que aquest tingui. En el
cas de les emissions transmeses per mitjans de comunicació o reproducció mecànica, es pretén que comprenguin la
informació global i específica dels missatges i que interpretin algunes de les idees principals que hi són transmeses,
amb la qual cosa es reforça l’ús de l’anglès com a vechicle de comunicació a l’aula.
A Top Marks For Batxillerat 2 els temes i situacions de comunicació amplien el coneixement del món i les
experiències personals de l’alumnat, a més d’ajudar-lo a prendre consciència del valor de la llengua anglesa com a
vehicle de comunicació internacional i de la seva importància en la societat i en el mercat laboral actual.
Per establir el grau de dificultat de les situacions de comunicació hem tingut en compte el tipus de missatge i el
tema, l’interlocutor/a o interlocutors/es, el canal, grau i tipus de comprensió requerida, l’ús d’estratègies
comunicatives (lingüístiques i no lingüístiques) i la necessitat d’ajuda.
Els nivells de comprensió van graduats des de les habilitats comunicatives receptives més bàsiques, com són
reconèixer o identificar determinats elements i informació, fins la inferència, és a dir, la interpretació d’opinions i la
identificació de la funcionalitat d’un text, passant per la interpretació de significats amb suport de claus no
lingüístiques, en el context, etc. es busca el desenvolupament d’una actitud crítica vers la informació transmesa en
aquests missatges.
La seqüenciació de les habilitats comunicatives receptives no suposa que donem per fet que l’alumnat no les va
adquirir a l’ESO; el que tractem d’aconseguir és l’automatització del seu ús al Batxillerat gràcies al repàs i a la
pràctica continuada que se’n fa al llarg de les unitats didàctiques.
Quant a la producció oral, al Batxillerat els interlocutors/es continuen sent –com a l’ESO– professors/es,
companys/es i parlants de la llengua anglesa. Els/les alumnes participen en converses en les quals s’ha de narrar,
descriure, informar i transmetre idees i opinions de manera clara i ordenada, utilitzant estratègies de comunicació i
compensació que van aprendre a l’ESO, i també repassen i amplien i aprofundeixen en les funcions comunicatives
de la llengua estudiades en cursos precedents. A més, la seqüenciació dels continguts fonètics –interrelacionada
amb la resta de continguts del curs–, promou la correcció de les errades de pronunciació més comunes entre els/les
alumnes.
Quant a la producció escrita, la complexitat es trobarà no només en l’extensió i els conceptes que s’expressen sinó
també en les habilitats comunicatives utilitzades. Per tant, al Batxillerat els textos tindran un caràcter cada vegada
més complex, tot i que sempre dins de la realitat personal i acadèmica de l’alumnat. Les produccions inclouran des
de la redacció d’un text argumentatiu, una narració, un assaig d’opinió, un resum, una carta formal i la descripció
d’un lloc.
L’organització d’aquests textos i la seva adeqüació a la situació comunicativa (finalitat, interlocutor/a, registre, etc.)
tenen més importància atès que sempre es projectarà l’ús de la llengua escrita en situacions de comunicació
concretes i en un receptor/a determinat. D’altra banda, els/les alumnes hauran de progressar en la utilització de les
estructures gramaticals, mostrant així un grau de maduresa sintàctica major que a l’ESO. Aquesta maduresa porta
aparellada l’ús correcte d’algunes oracions subordinades i marcadors del discurs, l’ampliació del lèxic receptiu i
productiu, i el desenvolupament de processos d’autocorrecció.
Pel que fa a la lectura comprensiva i autònoma de textos de temàtica general i/o adients als seus interessos,
l’alumnat utilitzarà tècniques d’aprenentatge que desenvolupin la seva autonomia en la lectura comprensiva i en
l’ús dels procediments adquirits de manera sistemàtica. Els tipus de textos més usuals són articles de revistes,
textos informatius i narratius, i històries breus. Les estratègies de lectura centrades en desenvolupar la seva
autonomia, tals com la utilització de diccionaris (seleccionar-ne l’adient, detectar i buscar les paraules essencials
396